MORFOSINTAXI: Tipus de pronoms relatius

TIPUS DE PRONOMS RELATIUS

El Gènere IV. Paraules amb doble gènere i significat diferent.

Paraules amb doble gènere y significat diferent.

Encara no hem acabat! Existeixen a la nostra llengua paraules amb dos significats, segons si les utilitzem en femení o en masculí.

EL Gènere. III Divergènciese amb el Castellá.

Ens agrade o no, hi ha algunes paraules que per mesclar nos amb els xurros com jo, i per altres motius (Mitjans de comunicació, etc.) pertanyen a un gènere en castellà i a un altre en valencià, i ens fem un embolic amb elles.

Jo m'imagine que desitges profundament conéixer quines són aquestes paraules, oi que sí?

En valencià, son de gènere femení:

Acne               Allau           Alicates         Amargor

Àncora            Au              Anàlisi           Andana

Apoteosi         Botija          Calor             Cercavila

Claror             Dent            Desfilada       Destrossa

Disfressa        Dita             Empara          Empenya

Encesa           Escalopa     Esperma         Espremedora

Estrada           Fresca         Hematies        Icona

Incisives         Imperdible  Letargia         Marató

Marjal            Megatona    Molla             Mona

Oïda               Olor             Orenga          Psicoanálisi  

Postres           Ràtio            Reguera        Remor

Resplendor    Resta            Sabata           Serena

Sida               Síncope        Síndrome      Sucrera

Suor               Tallarines     Teulada        Tomaca/tomaca

Verdor            Xinxa          Sénia (el riu) 

La Serradora (lloc de treball)

Doneu-vos compte que hi he moltes paraules acabades en -or que son femenines (calor, suor,olor...)

Ara anem a vore la part contrària, és a dir, eixes paraules que en castellà son femenines però en valencià són masculines.

Afores             Afront                Allargador         Avantatge

Bacteri            Batent                 Carrer               Cataplasma

Compte           Contrallum         Corrent             Costum

Deute              Dot                      Dubte               Escafandre

Espinacs         Estratagema        Estruç               Front

Holandès         Interrogant         Interviu            Llegum

Lleixiu            Marge                 Núvol                Orde

Pebre              Pendent               Penitenciari      Rengle

Regle              Senyal                Sotsobre            Tèrmits 

Titella            Torticoli

Fonètica i ortografia. La l·l

LES LATERALS GEMINADES

La L·l

LES GEMINACIONS. REMARQUES DE LA M/N

LES GEMINACIONS. REMARQUES DE LA M/N.

Les geminacions.

Algunes consonants podem presentar-se geminades, es a dir, repetides.  Els casos de geminacions que tenim al valencià són els següents:

Fonètica i Ortografia: X/IX X/TX/IG

FONÈTICA I ORTOGRAFIA

X/IX, X/TX/IG

OBSERVEU LES GRAFIES SUBTRALLADES PER LES PARAULES SEGÜENTS:

• Xàtiva

• Xerès

• Calaix

• Cuixa

• Txec

• Cotxe

• Desig

• Mareig

Les cuatre primeres sonen com la “CH” francesa del mot “chanteur” i les 4 darreres sonen com la “ch” castellana de la paraula “coche”

Ara coneixirem les regles d’ortografía de cadascuna d’aquestes grafies.

·         X.

o   A començament de Paraula:  Xavier, Xiqueta.

o   Entre consonants i vocals:  Arxiu, Anchova

o   Davant de les grafies c, q, o qu, mai no escriurem una x sinó que escrivírem una s:  peix/pescador, visca i no “vixca”.

·         IX.

o   Entre vocals: coneixia, mateixa

o   Al final de mot darrere d’una -i:  peix, baix

·         TX

o   Començament de paraula.  Únicament en els mots: txec, Txèquia, Txecoslovac, Txecoslovàquia, Txad.

o   Entre vocals (és ús més habitual):  dutxa, caputxa

o   A fi de paraula: cartux, escabetx.

·         IG

o   A fi de mot quan el seu derivat siga palatal africada sonora: (j, tj)

§  Vaig >vaja   Passeig> passejar

Vocabulari: Doblets I

VOCABULARI: DOBLETS

L'Imperatiu

L’IMPERATIU

PRESENT INDICATIU	IMPERATIU	PRESENT SUBJUNTIU
Jo córrec Tu corres Ell corre N correm V correu Ells corren	Corre Córrega Córreguem Correu Córreguen	Jo córrega  Córregues  córrega Correguem  Corregueu Ells correguen

Vocalisme: Diferències vocáliques que hi ha entre Valencià o Castellà

VOCALISME:

Tant el valencià com el castellà són llengües llatines i la majoria de les paraules són prou paregudes, cosa que pot portar-nos a equivocacions. Això s'anomena Vocalisme. Per això en aquest post veurem quines són aquestes paraules amb les quals podem equivocar-nos per una sola vocal.

Teniu por? Vinga, va!

VOCABULARI: Mascotes, Veterinaris i altres bitxos.

VOCABULARI.  MASCOTES I ALTRES BITXOS

Agulla                       Alacrà/escorpí                     Ànec

Antirábic                   Aranya                                Arrapar

Blanca                       Brúfol/duc                           Cadell

Canari/ària                Cavall/ègua                        Cigonya

Degotador                 Esparve                               Eczema

Femella                     Ferida                                  Gàbia

Garsa                         Gat/a                                   Gavina

Libèl·lula                  Linx                                      Lladra

Llengua                     Mascle                                Merla

Mossegar                  Mussol                                Òliba/òbila

Orella                        Oroneta                               Palometa

Palpació                    Paparra/caparra                  Paràsit

Pedigrí                      Pél                                       Ploma   

                                

Poltre                        Pota                                      Puça                      

                

Rabosa                      Ratolí                                   Ungla                    

Vacuna                      Zel

Present Subjuntiu

El present de subjuntiu és temps verbal serveix per a expressar acciones irreals o hipòtesi i també per a donar ordres i instruccions negatives.

Les prohibicions i les obligacions s’expressen amb el present de subjuntiu, mai amb un infinitiu; vegem-ho:

-No xafeu la gespa!  

-No xafar la gespa!

VERBS REGULARS.

VERBS IRREGULARS DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ

ANAR	ESTAR
Vaja Vages Vaja Anem Aneu Vagen	Estiga Estigues Estiga Estiguem Estigueu estiguen

VERBS IRREGULARS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ

VELARITZATS:  Són aquells verbs que agafen la C/K o la G /G/ en el temps del subjuntiu. Normalment, un verb es formarà a partir de l’increment velar quan en el present d’indicatiu aparega un C/K en primera persona.

Exemple:

Jo dic (indicatiu) Jo atenc Jo visc Jo meresc

Jo diga (subjuntiu) Jo atenga Jo visca Jo meresca

COMPRENDRE	DIR	VIURE	MEREIXER
Comprenga Comprengues Comprenga Comprenguem Comprengueu Comprenguen	Diga Digues Diga Diguem Digueu Diguen	Visca Visques Visca Visquem Visqueu Visquen	Meresca Meresques Meresca Meresquem Meresqueu Meresquen

VERBS AMB IRREGULARS SIGNIFICATIVES (C-Ç) (J-G)

SER	SABER	FER	VOLER	HAVER	VEURE
Siga Sigues Siga Siguem Sigueu Siguen	Sàpia Sàpies Sàpia Sapiem Sapieu Sàpien	Faça Faces Faça Fem Feu Facen	Vulga Vulgues Vulga Vulguem Vulgueu vulguen	Haja Hages Haja Hagem Hagueu Hagen	Veja Veges Veja Vegem Vegeu Vegen
TINDRE/TENIR	PODER
Tinga Tingues Tinga Tinguem Tingueu Tinguen	Puga Pugues Puga Puguem Pugueu puguen

Les formes del verb SABER: Sapiga, sàpigues... també estan admeses.

LOCUCIONS ADVERBIALS

Bon dia a tots els valencians! Avui és 9 d'octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, però com hem de continuar estudiant, anem a aprendre algunes Locucions Adverbials. Pot ser que moltes d'elles us resulten familiars, però n'hi ha un fum, i segur que trobareu altres que mai heu escoltat o llegit.

Pronoms Febles. 3a Part

COMPLEMENT DEL NOM/ COMPLEMENT De L'ADJECTIU:

Es tracten de complements que depenen d'un substantiu o d'un adjectiu i per tant estan integrats en un sintagma nominal o en un sintagma adjectival. Només solem usar el pronom feble "en" per a substituir aquests complements:

Pronoms Febles. 2a Part

Com deien ahir, continuem amb els pronoms febles. 

Analitzarem la seua funció com a complement gramatical.

Pronoms Febles I

 Els Pronoms Febles. 1a Part.

Els pronoms febles són partícules inaccentuades que substitueixen un complement del verb. Els podem trobar en distintes posicions, segon les quals el pronom podrà tindre alguna d'aquestes formes: