Present Subjuntiu

El present de subjuntiu és temps verbal serveix per a expressar acciones irreals o hipòtesi i també per a donar ordres i instruccions negatives.

Les prohibicions i les obligacions s’expressen amb el present de subjuntiu, mai amb un infinitiu; vegem-ho:

-No xafeu la gespa!  

-No xafar la gespa!

VERBS REGULARS.

VERBS IRREGULARS DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ

ANAR	ESTAR
Vaja Vages Vaja Anem Aneu Vagen	Estiga Estigues Estiga Estiguem Estigueu estiguen

VERBS IRREGULARS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ

VELARITZATS:  Són aquells verbs que agafen la C/K o la G /G/ en el temps del subjuntiu. Normalment, un verb es formarà a partir de l’increment velar quan en el present d’indicatiu aparega un C/K en primera persona.

Exemple:

Jo dic (indicatiu) Jo atenc Jo visc Jo meresc

Jo diga (subjuntiu) Jo atenga Jo visca Jo meresca

COMPRENDRE	DIR	VIURE	MEREIXER
Comprenga Comprengues Comprenga Comprenguem Comprengueu Comprenguen	Diga Digues Diga Diguem Digueu Diguen	Visca Visques Visca Visquem Visqueu Visquen	Meresca Meresques Meresca Meresquem Meresqueu Meresquen

VERBS AMB IRREGULARS SIGNIFICATIVES (C-Ç) (J-G)

SER	SABER	FER	VOLER	HAVER	VEURE
Siga Sigues Siga Siguem Sigueu Siguen	Sàpia Sàpies Sàpia Sapiem Sapieu Sàpien	Faça Faces Faça Fem Feu Facen	Vulga Vulgues Vulga Vulguem Vulgueu vulguen	Haja Hages Haja Hagem Hagueu Hagen	Veja Veges Veja Vegem Vegeu Vegen
TINDRE/TENIR	PODER
Tinga Tingues Tinga Tinguem Tingueu Tinguen	Puga Pugues Puga Puguem Pugueu puguen

Les formes del verb SABER: Sapiga, sàpigues... també estan admeses.