Vocabulari: Doblets I

VOCABULARI: DOBLETS

TERME:  cadascuna de les fites que assenyalen els limits d’una extensió de terreny.  Totalitat del territori d’un municipi

TERMINI:  Temps assenyalat per a alguna cosa.

ESTADA:  Acció d’estar, de parar-se en un lloc, sojorn.

ESTANÇA: Habitació, apartament.

ATERRAR: Fer caure en terra, abatre.

ATERRIR:  Infondre terror.

ENCREUAMENT:  accio d’entrecuar (disposar formant cre l’una a l’altra). “ell ha encreuat els braços”

CREUER: Lloc en el qual s’encreuen dos camins.  Viatge o passeig per mar.  “Crear un riu o un camí”

DESENGANXAR:  fer cessar d’estar enganxat.

ENLAIRAR-SE:  Alçar en l’aire ( a una distancia més o menys gran de la terra)

DUANA: Administració encarregada de percebre els drets establerts sobre certes mercaderies a l’entrada i l’eixida del territori d’un estat i d’impedir la circulació de productes prohibits.

ANDANA:  Franja de terreny destinada als vianants que voreja una calçada, un carrer, un moll, etc.

BORSA: Lloc públic on es reunixen els agents de canvi, on es negocien els valors mobiliaris admessos a cotizació.

BOSSA: Saquet de cuir, de roba, etc, amb cordons o tancadors per a portar els diners.

PLAFÓ:  Objecte format per una superficie plana de materiales diversos, disposat per a situar-hi informació.

TAULER: peces de fusta, de secció rectangular unides pel cantell, que presenta una superficie plana i llisa, reforzada de manera no que es guerxe, amb un o més travesseres a la caraa oposada per fixar-hi amb xinxetes, amb cinta adhesiva, etc., paper o tela.  Tauler d’anuncis.

TAULÓ:  Peces de fusta llarga i plana de seccció rectangular.

TRÀFIC:  Activitat desplegada en l’intercanvi de mercaderíes entre països, poblacions o individus.

TRÀNSIT:  Acció de passar per un lloc, especialment per a una via pública.

DOBLAR:  Fer doble.

DOBLEGAR:  Fer que una part (d’un objecte flexible) s’aplique sobre l’altra part de manera que reste totalment o parcialment doblat.  Has de doblegar un full per la meitat.

QUAN:  Adverbi: en quin moment, en quina època.

QUANT:  (quants, quanta, quantes...) Adjetiu:  “Quina quantitat de gats”

TAN:  Adverbi.  Igual, en el mateix grau.  “Es tan gran com tu”.

TANT: Adverbi.  En tal quantitat, en tal grau.  “Ha corregut tant que s’ha fatigalt molt.  Adjetiu:  tant, tants, tanta, tantes) la mateixa quantitat de.  “Ahir no va ploure tant com avui”.

ENLLOC:  En cap banda.  “No el troba enlloc.”

EN LLOC DE:  En compte de.  “En lloc de venir s’ha quedat” 

SOBRE TOT:  A la part de dalt de totes les coses.  “Posa el llibre sobre tot el muntó de papers”

SOBRETOT:  Per damun de tot.  “Sobretot m’agrada nadar a la mar”

NO MÉS:  Negació i adverbi de quantitat.  “Em va dir que portaria no més de cinc amics”

NOMÉS: Solament.  Només té un cotxe.

CADASCÚ: Pronom, tota persona sense distinció.  “Cadascú és lliure de fer el que vulga”

CADASCÚN:  Adj: (cadascuns, cadascuna, cadascunes).  Tota cosa o tota persona que forme part d’un grup o d’una col·lectivitat.  “Cadascún de vosaltres heu de fer una redacció”

BASTANT: En una quantitat o grau considerable.  “Hi ha bastants llibres a la biblioteca, però no en són prou per a tots.”

PROU:  Suficient.

PERQUÈ:  Causal. (= castellà “para que” en oracions afirmatives)  Substantiu: El perquè, la raó.

PER QUÈ:  Prep + interrogatiu o relatiu.

PER A QUÈ: Prep + interrogatiu o relatiu.

COM:  Comparatiu, igual que.  “El teu fill és com tu”.

COM A:  En qualitat de.  “Va actuar com a jutge.”

RES:  1 cap cosa.  No em passa res. 2 Alguna cosa (en interrogatives i condicionals) "Vols res?"

CAP: Contables, algú negatiu (Cast=ningún/ninguno/ninguna).  “No tinc cap gos”.

GENS:  Gens ni mica, en frases negatives, indica absènsia de..... “No té gens de paciència”.

MIG:  1.  SUBSTANTIU, MEITAT. Part d’una cosa que dista igualment dels extrems, de la perifèria.  2.  ADVERBI:  No del tot.  3. ADJETIU.  (MITJA MIG MITGES) que forma la meitat d’un tot.  Incomplet.  “Está mig buit”

MITJÀ: 1 SUBSTANTIU, alló que serveix per a arribar a un fí.  Sistema de transmisió d’informació, com la premsa, la radio, la televisió i la cinematografia.  2 MITJANA ARITMÉTICA.  Quoficient de la suma de dues o més quantitats pel seu nombre.  El Mitjà pel cual viatge és el tren.  Mitjans de comunicació.  La Mitjana de la vida es de 80 años.

MEDI: SUBSTANTIU, Substancia a través de la qual obra una força, es transmés un efecte.  Entorn en què esdevé l’existencia d’un ésser viu o d’una comunitat.  MEDI AMBIENT.  El medi on viu és advers.

ASSECAR:  assecar, llevar l’humitat (d’una cosa).  Fer perdre el suc, la saba (a una planta, a un òrgan). Deixar sense aigua (un riu, un llac,. Etc).  “Les figues s’assequen”

EIXUGAR:  Assecar (una cosa mullada) passant alguna cosa que s’emporte l’humitat.  Assecar una cosa mullada fent que s’evapore l’aigua que la cobreix o amara.  “Els cabells s’eixugen i la roba també.”