L'Imperatiu

L’IMPERATIU

PRESENT INDICATIU	IMPERATIU	PRESENT SUBJUNTIU
Jo córrec Tu corres Ell corre N correm V correu Ells corren	Corre Córrega Córreguem Correu Córreguen	Jo córrega  Córregues  córrega Correguem  Corregueu Ells correguen

VENIR:

Vine tu

Vinga ell/ella/vostè

Vinguem nosaltres

Veniu Vosaltres

Vinguen ells/elles/vostès.

Com passa al castellà, no hi ha 1a persona del singular.

Com és forma l’imperatiu?  Present indicatiu + present subjuntiu.  Mireu mireu!

PRES INDICATIU	IMPERATIU	PRESENT SUBJUNTIU
Jo córrec Tu corres Ell corre N correm V correu Ells corren	Corre Córrega Correguem Correu Correguen	Jo córrega Tu córregues Ell córrega Nos.  correguem Vosaltres corregueu Ells correguen

Algunes remarques sobre l’imperatiu dels verbs irregulars.

* Tingues Tinga Tinguem (tingam) Tingueu (tingau) Tinguen

* Digues (dis pronominal) Diga Diguem (digam) Digueu (digau) Diguen

* Estigues (esta-te) Estiga Estiguem Estigueu (esteu-vos) Estiguin

* Ves Vages Anem Aneu Vagen

SER	FER	VEURE
* Sigues Siga Siguem Sigueu Siguen	* Fes Faça Fem Feu Facen	* Veges Veja Vejem Vejeu Vegen

Al començ de l’explicació i de l’imperatiu hem dit que serveix per a expressar ordres o manaments.  Però hem de fer ús del present de subjuntiu.  

Anem a vore:

Ves de pressa! (ordre afirmatiu:  IMPERATIU)

No vages a espai! (ordre negativa:  SUBJUNTIU)