Fonètica i ortografia: La essa sorda

FONÈTICA I ORTOGRAFÍA:   LA ESSA SORDA.

El fonema fricatiu alveolar sord: /S/

El fonema fricatiu alveolar sord es representa a través d’aquest símbol fonolòlig /S/ i és el só que el castellà articula per a la seua “S”.  En canvi, el fonema fricatiu alveolar sonor, representat /Z/ no existeix al sistema fonològic castellà, aspecte que ocasiona importants problemas a l’aprenent castellanoparlant a l’hora de distinguir en l’oralitat i en l’escriptura ambdos fonemes.

La esa sorda pot tenir diverses grafies:

   A.   C seguida de E, I:  cervell, cirera.

   B.   S acompanyada de qualsevol vocal, però en aquestes possicions.

·A principi de paraula: sac, situació, suc, soc, seré, etc.

·A fí de paraula:  cames, carnús, oliós, etc.

·Entre consonants i vocal:  consol, ansietat, etc.

·Precedida de consonants a la fi de paraula (plurals):  vins, avions, etc.

   C. Ç seguida de A,O,U: caçar, cançó, forçut, feliç, etc.

   D. SS seguida de qualsevol vocal però únicament en possició intervocàlica.  

Possible, interessant, assenyalar, hostessa, etc

   E. NEXES:  -CC /KS/ -XC/KS/  -SC/SS/, per exemple: acció, excedir, exsudar, escenari...

   F. I el só compost de la X:  examen, fixar, etc.

Tanmateix, d’aquestes grafies, la que presenta més dificultats ortogràfiques, és la de les dues esses (SS), per això hem establet uns criteris d’us que us presentem a continuació:

S’escriuen amb dues esses:

  .-Els femenins acabats en el sufix -essa:  abadessa, comptessa, baronessa, jutgessa, metgessa, duquessa, hostessa, etc.  En canvi, s’escriuen amb una sola esa:  marquesa, pagesa, princesa, burguesa, etc.... perquè formen el femení afegint el sufix -a al masculí (marqués-marquessa).

.  .-Els finalitzats en

·         -gressor, -gressió, com agressor, agressiu, disgressió, etc. 

·         -missió -missor: transmissió, emissor, emissora, transmissor, admissió, etc.

·         -pressió, pressor:  opressor, opressió, depressió, impressor, expressió, etc.

·         El sufix -íssim/a:  pleníssima, altíssim

   

  Algunes paraules en -s la dupliquen quan formen el plural o el femení:

·         Nas, nassos.  Canyís, canyissos.  Gos, gossa, gossos.

·         Interés, interessos.  Arrós, arrossos. Pallús, pallussos

·         Mos, mossos.  Gras, grassa, grassos.

   

    Algunes paraules començades per essa la dupliquen:

·         As- (no privatiu)  assenyalar, assecar, asseure, etc.

·         Dis- (no duplicatiu) dissentir, dissident, dissecció, etc.

·         Pres- (àton) pressentir, pressupostar, etc.

·         Pros Prosseguir, etc.

·         Res:  Ressecar, ressaltar, ressorgir, ressonar, ressemblar.

Tanmateix hi ha una sèrie de prefixos que no dupliquen la essa encara que es troben en possició intervocàlica.

• a.- asincronia, asimptoma, etc.
• Ante-.- antesala
• Anti-.- antisemita, antisocial, etc.
• Bi-.- bissecció, bisecar, etc.
• Contra-.-contrasenya, contrasentit...
• Entre-.- Entreson, entresòl, entreseguiment..
• Mono-.- Monosi.labisme...
• Para-.- Parasimpàtic, parasintètic...
• Pre-.- preservar, presintonia
• Sobre_.- Sobresaturació, sobresegell
• Tele_.- Telesella, Telesérie
• Ultra_.- Ultrasensorial, ultrasò, ultrasur.
• Uni-.- Unisonáncia, unisex.
• Vice-.- Vicesecretari.

Continuem amb la essa sorda.  La gràfia Ç.

Pel que fa a la grafia ç, ací us presentem un llistat de paraules on la podem trobar.

Alçar        Amenaçar         Arborç          Arç

Avançar    Exalçar             Alçaria         Balanç

Boç          Braç                 Cabeça         Caçar

Calç          Calçar                Capça          Capçal

Capçana   Començar           Comerç        Dolç

Dreçar      Adreçar              Encalçar       Eriçó

Escorç    Escorça                 Escuerçar     Escurço

Estruç    Esguinçar              Faç              Esmençar

Falçó      Força                    Maço           Maçoneria

Glaç         Jaç                  Llaç            Llança

Llançar     Llenç               Llença         Llençol

Lliçó         Lluç                 Maça          Maçanes

Març        Moçambic         Niça            Mançanilla

Peça        Pedaç               Pinça           Plaça

Puça        Raça                Terç             Torçar

Traçar    Unça    Veneçuela    Novençà

Els sufixos acabats en -ença. -ança

.- enyorança, esperança, temença, naixença, ensenyança

Els sufixos acabats en -aç, -iç,-oç

.- feliç, capaç, feroç, veloç.

Més endavant, en un altre post veurem les paraules que s'escriuen amb doble s /*ss/ perquè si no, faríem massa llarga aquesta publicació.


Au, cacau!