FONÈTICA I
ORTOGRAFÍA: LA ESSA SORDA.
El fonema fricatiu
alveolar sord: /S/
El fonema fricatiu alveolar sord es representa a través d’aquest símbol fonolòlig /S/ i és
el só que el castellà articula per a la seua “S”. En canvi,
el fonema fricatiu
alveolar sonor, representat /Z/ no existeix al sistema fonològic castellà, aspecte
que ocasiona importants problemas a l’aprenent castellanoparlant a l’hora de
distinguir en l’oralitat i en l’escriptura ambdos fonemes.
La esa sorda pot tenir diverses grafies:
A. C seguida de E, I: cervell, cirera.
B. S acompanyada de qualsevol vocal, però en aquestes possicions.
·A principi de paraula: sac,
situació, suc, soc, seré, etc.
·A fí de paraula: cames, carnús, oliós, etc.
·Entre consonants i vocal: consol, ansietat,
etc.
·Precedida de consonants a la fi de paraula (plurals): vins, avions, etc.
C. Ç seguida de A,O,U: caçar, cançó,
forçut, feliç, etc.
D. SS seguida de qualsevol vocal però únicament en
possició intervocàlica.
Possible, interessant, assenyalar, hostessa,
etc
E. NEXES: -CC
/KS/ -XC/KS/ -SC/SS/, per exemple: acció, excedir, exsudar, escenari...
F. I el só compost de la X:
examen, fixar, etc.
Tanmateix, d’aquestes
grafies, la que presenta més dificultats ortogràfiques, és la de les dues esses
(SS), per això hem establet uns criteris d’us que us presentem a continuació:
S’escriuen amb dues
esses:
.-Els femenins acabats en el sufix
-essa: abadessa, comptessa,
baronessa, jutgessa, metgessa, duquessa, hostessa, etc. En canvi, s’escriuen amb una sola esa: marquesa, pagesa, princesa, burguesa, etc....
perquè formen el femení afegint el sufix -a al masculí (marqués-marquessa).
. .-Els finalitzats en
·
-gressor, -gressió, com
agressor, agressiu, disgressió, etc.
·
-missió -missor:
transmissió, emissor, emissora, transmissor, admissió, etc.
·
-pressió, pressor: opressor, opressió, depressió, impressor, expressió,
etc.
·
El sufix -íssim/a: pleníssima, altíssim
Algunes paraules en -s la dupliquen quan
formen el plural o el femení:
·
Nas, nassos. Canyís, canyissos. Gos, gossa, gossos.
·
Interés,
interessos. Arrós, arrossos. Pallús, pallussos
·
Mos, mossos. Gras, grassa, grassos.
Algunes paraules començades per essa la dupliquen:
·
As- (no privatiu) assenyalar, assecar, asseure, etc.
·
Dis- (no duplicatiu)
dissentir, dissident, dissecció, etc.
·
Pres- (àton)
pressentir, pressupostar, etc.
·
Pros Prosseguir, etc.
·
Res: Ressecar, ressaltar, ressorgir, ressonar,
ressemblar.
Tanmateix hi ha una sèrie
de prefixos que no dupliquen la essa encara que es troben en possició
intervocàlica.
- a.- asincronia, asimptoma, etc.
- Ante-.- antesala
- Anti-.- antisemita, antisocial, etc.
- Bi-.- bissecció, bisecar, etc.
- Contra-.-contrasenya, contrasentit...
- Entre-.- Entreson, entresòl, entreseguiment..
- Mono-.- Monosi.labisme...
- Para-.- Parasimpàtic, parasintètic...
- Pre-.- preservar, presintonia
- Sobre_.- Sobresaturació, sobresegell
- Tele_.- Telesella, Telesérie
- Ultra_.- Ultrasensorial, ultrasò, ultrasur.
- Uni-.- Unisonáncia, unisex.
- Vice-.- Vicesecretari.
Continuem amb la essa
sorda. La gràfia Ç.
Pel que fa a la grafia ç,
ací us presentem un llistat de paraules on la podem trobar.
Alçar Amenaçar Arborç Arç
Avançar Exalçar Alçaria Balanç
Boç Braç Cabeça Caçar
Calç Calçar Capça Capçal
Capçana Començar Comerç Dolç
Dreçar Adreçar Encalçar Eriçó
Escorç Escorça Escuerçar Escurço
Estruç Esguinçar Faç Esmençar
Falçó Força Maço Maçoneria
Glaç Jaç Llaç Llança
Llançar Llenç Llença Llençol
Lliçó Lluç Maça Maçanes
Març Moçambic Niça Mançanilla
Peça Pedaç Pinça Plaça
Puça Raça Terç Torçar
Traçar Unça Veneçuela Novençà
Els sufixos acabats en
-ença. -ança
.- enyorança, esperança,
temença, naixença, ensenyança
Els sufixos acabats en
-aç, -iç,-oç
.- feliç, capaç, feroç,
veloç.
Més endavant, en un altre post veurem les paraules que s'escriuen amb doble s /*ss/ perquè si no, faríem massa llarga aquesta publicació.
Au, cacau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada