dilluns, 2 de setembre del 2019

El Gènere del Nom i de l'adjetiu . II




Heu d'admetre que l'anterior publicació era fàcil, fàcil, però ara és quan comença el RNR.




Analitzarem les regles de formació del femení i les seues remarques.




Tenim clar que tot això es apegalós però també hem de tindre clar des del principi com es fa.


REGLA BÁSICA.


REGLA
REMARQUE

Afegirem una -a al masculí:

Gat/gata
Germà/germana
Gos/gossa
Perruquer/perruquera
Company/Companya


Pot modificar-se l’ultima grafia:

p/ba:  llop/lloba
t/da:   cunyat/cunyada
c/ga:  amic/amiga
f/va:    serf/serva
s/ssa:   ós/ossa
u/va:   captiu/captiva
l/l·la:   pupil/pupil.la

Una altra cosa que pot passar es que poden produir-se canvis en l’accent gràfic:

Marqués/marquesa
Lluís/Lluïsa
Bibliotecari/Bibliotecària
Promés/promesa
Espòs/ Esposa
Operari/Operària




SUBSTANTIUS ACABATS EN -E -O-U ÀTONES


Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones canvien aquestes vocals per una -a:

Pediatre/pediatra
Monjo/monja
Andreu/Andrea
Sogre/sogra
Mestre/mestra
Fillastre/fillastra



PARAULES ACABADES EN VOCAL TÒNICA 


Totes les paraules acabades en vocal tònica fan el femení amb -na: 

Co/Cosina
Germà/germana
Sultà/ Sultana


També els masculins següents, encara que no acaben el vocal tònica, fan el femení amb -na:

Orfe/órfena
Rei/reina

NOMS AMB ARRELS DIFERENTS PER AL MASCULÍ/FEMENÍ


Noms amb arells diferents per al masculí i al femení.

Pare/mare
Cavall/egua
Gendre/nora
Marit/muller
Ase/somera
Home/dona
Mardà/ovella
Mascle/femella
Oncle/tia
Bou/vaca




CASOS EN QUE AFEGIM LES TERMINACIONS -INA/
 -ESSA


En alguns casos s’afigen al masculí les terminacions -ina -essa.

Gall/gallina
Tsar/Tsarina
Metge/metgessa
Baró/baronessa
Profeta/profetessa
Sastre/sastressa
Dèu/Deessa
Tigre/Tigressa
Alcalde/alcaldessa
Diaca/dianosse


Cal que no confongueu el sufix -essa amb la terminació -esa de paraules com:

Marqués/Marquesa
Pagès/Pagesa
Burgués/Burguesa

Que es el resultat d’afegir -a a una paraula acabada en -s

TERMINACIÓNS PRÒPIES

Alguns tenen terminacions pròpies:

Or/riu

Emperador/emperadriu
Actor/Actriu
Instructor/institutriu

Óleg-óloga

Psicòleg/psicòloga
Cardiòleg/cardiòloga
Arqueòleg/arqueòloga



AFEGINT -OT AL FEMENÍ PER A FORMAR EL MASCULÍ


Uns pocs mots fan el masculí afegint -ot al femení: 

Perdiu/perdigot
Bruixa/bruixot
Abella/abellot
Fura/furot
Guatla/Guatlot
Merla/merlot



INVARIABLES (-ISTA, -AIRE,- CIDA, TA)



Són invariables els acabats en -aire, -ista, -cida i -ta.

El/la boletaire
El/la pianista
El/la cantaire
El/la drapaire
Un/una excursionista
Un/una homicida
El/la terrissaire
Un/una acròbata
El/la parricida
El/la gimnasta

També ho són alguns substantius provinents d’adjetius d’una terminación:

Una/una noble
Un/una màrtir




AFEGIM "MASCLE" O "FEMELLA" (ANIMALS)



Noms d’animals invariables que afigen “mascle” o “femella”.


El rossinyol mascle/el rossinyol femella

La sargantana mascle/la sargantana femella



CASOS AMB ARRELLS DIFERENTES



Noms amb arells diferents per al masculí i al femení.

Pare/mare
Cavall/egua
Gendre/nora
Marit/muller
Ase/somera
Home/dona
Mardà/ovella
Mascle/femella
Oncle/tia
Bou/vaca




Crec que ací teniu material per a una bona estona. Ànim, que això és tan sols el principi i... encara ens queda per veure, en relació al gènere de les paraules, les diferències que existeixen davant d'una mateixa paraula segons la diguem en valencià o en castellà.


Espereu-me, que torne! 


#ApelB2

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fonética i ortografia: L'accentuació.

L'Accentuació L'accentuació és una de les qüestions més regulars de la nostra gramàtica, és a dir, no hi ha excepcions si...