Fonètica i Ortografia. Diftongs i Triftongs. I

Diftongs i triftongs.

Hi ha diftong quan pronunciem en una mateixa síl·laba dues vocals, una d'aquestes ha de ser necesariament una I o una U (que són les anomenades DÈBILS).  El triftong és el mateix però la unió és de tres vocals en una síl·laba.

Diftongs decreixents:

La -i-  o la -u- apareixen darrere d'altra vocal.

AI         AU

EI          EU

--           IU

OI         OU

UI         UU

P.E.  

Desmai      Caliu      Palau      Boina      Remei      Bou

Peu            Vuit        Duu

Diftongs Creixents:

Quan la u sona en el grup:

 QUA    GUA

 QÜE    GÜE

QÜI    GÜI

QUO   GUO

P.E.

Qüatre          Qüestió             Obliqüitat       Quocient

Gualta          Conseqüent       Pingüí            Paracaiguot

Triftongs:

Combinació d'un diftong creixent + un decreixent:

UAI         (UA+I)

UEU     (UE+EU)

ÜEU     (ÜE+EU)

P.E:

Paraguai           Crueu        Liqüeu

Dominar els diftongs és molt important per a no cometre errors d'accentuació.

• Ha d'apareixer la i o la u darrere d'altra vocal, sino, no forma diftong i, per tant, són dues síl·labes diferents a tenir en compte a l'hora de l'accentuació.
• His-tó-ri-a
• Per tant, si la i o la u apareixen davant d'altres vocals que no siguen aquestes no hi haurà diftong, cosa que facilita la distinció entre formes verbals y substantius.
• Copia    no     =    còpia
• Parodia  no     =    Paròdia
• En el diftongs creixents ha de sonar la u, sino, no és diftong.
• I/U consonàntiques:  hi ha casos en què la i i la u funcionen com a consonants.  
• Això passa a principi de paraula:
• Ianqui, Iogurt, Iode...
• O de possició intervocàlica:
• Cauen, Joia, Boia...
• Cal recordar que la segona persona del plural és semiconsonant, cosa que ens afectará en la accentuació:
• Coneixíeu: Con-nei-xí-eu:  Es diftong.