Els verbs SER i ESTAR els utilitzem amb molta freqüència. Però tenen molt de perill, perquè ens podem equivocar. Per aixó teniu aquest post, per a mostrar-vos les diferències.
Quan parlem en context de "lloc":
SER:
- Sense determinació temporal ni posició.
- El vi és a taula.
- Quan indica direcció.
- Caminaré fins que siga a Roswell
- És sinònim de "Trobar-se"
- Mon oncle és a la Sala Bonestar
ESTAR:
- Amb determinació temporal o de posició.
- La vedette estarà a la sala a les deu de la nit.
- També pot indicar permanència:
- El meu xicon està a Magaluz.
- Com a sinònim de "viure" o "residir"
- Estic a Maspalomas, visc ací.
Quan parlem de la qualitat de animat/inanimat
- Permanent:
Tamara és bonica
- Transitòria:
Tamara està atractiva amb trikini.
També apareixen adjetius que indiquen una qualitat permanent, definitòria o classificatòria.
La mar és blava.
La camisa és rosa.
Quan qualsevol dels dos verbs va seguit d'un participi passat o d'un adjetiu que indique qualitat transitoria:
Aquesta faixa és ampla.
Aquesta faixa està ampla.
RESUMINT:
- El secret és utilitzar per als subjectes inanimats sempre el verb "ser", així no haurem d'aprendre quan sí i quan no.
- Compte amb alguns adjetius on segón l'us d'un verb o l'altre varia el significat.
El meu veí és negre
El meu veí està negre.
- Si un complement circunstancial de lloc apareix davant del verb, aleshores cal utilitzar HAVER-HI:
A taula hi ha menjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada